Un dels monuments més importants de l’arquitectura romànica catalana
Aquest monestir és l’únic de l’ordre benedictí a Osona. Fou construït per la comtessa Ermetruit, quan a l’any 1006 comprà el domini alodial de Casserres al comte Ramon Borrell de Barcelona, amb l’ intenció de construir-hi un monestir dedicat a sant Pere. I una de les seves últimes noticies va ser arran d’expulsió decretada per el rei Carles III el 1767.
L’any 1991 el va adquirir el Consell Comarcal d’ Osona amb la finalitat de portar a terme, juntament amb la Generalitat de Catalunya, de portar a terme la restauració del monestir durant els anys 1994 i 1998.
QUE POTS VEURE?
El monestir alberga una exposició de caràcter permanent on s’interpreta la vida dels monjos a Casserres, mitjançant la recreació de les sales que han conservat la mateixa disposició al llarg dels segles, així com un audiovisual on s’explica la llegenda, la història i el procés de construcció del conjunt monàstic.
(Informació obtinguda del tríptic)
OPINIÓ PERSONAL
Crec que des de el meu entendre el lloc on estat situat el monestir és espectacular, idíl·lic i també confraternitza amb el seu entorn.
Des de el punt de vista arquitectònic, han fet una reconstrucció excel·lent i conservant el monestir tal com era abans i utilitzant els materials moderns el menys possible i mantenint aquell encant de pau i tranquil·litat.
La part museística també la podem considerar sorprenent que em pocs recursos econòmics han fet una exposició molt entenedora de tal com s’havia viscut en un monestir d’època medieval.
Una recomanació, si teniu temps aneu-hi i gaudiu del lloc.
3 comentaris:
Si es la meitat d'interessant del que descrius, ha de valer la pena anar-hi. Realment, me n'has fet venir ganes i algun dia d'aquests hi aniré. Ja et diré el que m'ha semblat! (ah, i felicitats pel blog, el tema es interessant i no dubtis que en seguiré els avenços)
Jo havia estat moltes vegades a Sant Pere de Caserres, fa anys, quan encara no estava restaurat, ara doncs hi hauré de tornar, ara ja fa temps que no hi he estat. El lloc a mi també em sembla preciós.
Primera visita al teu blog. M'agrada, ja vindré a buscar llocs per visitar.
Deu fer quatre anys que hi vaig ser, i també em va agradar força. Dins, ara no recordo d'on, hi havia un niu d'ocells. Ara m'obligues a mirar el tríptic, que de ben segur que tinc guardat amb l'entrada. Hauré de visitar alguns altres castells d'aquests tan ben posats a part del de Montjuich
Publica un comentari a l'entrada