Sembla el puig un pa d'or: el sol amb sa polsina
fa el miracle,baixant sa rossa cabellera
fins als basàltics troncs posats en restallera
pilans ont deixa el temps l'esmalt de sa patina.
La vista un arreplec de cases endavina,
que un muradal runós defensa a sa manera.
Al cim. un dur castell aguaita, estesa fera,
esfinx prompte a llargar la grapa lleonina.
El poble hi es, guarnit de torres marletades;
dels seus estrets carrers, qui sab quantes vegades
ferrenys conqueridors han trepitjat les lloces;
mes Hostalrich no ha mort.Caiguda sa grandesa,
per a oferi a la pau tresors de gentilesa
obra al vell mur balcons atapaïts de roses.
Pere Riera i Riquer
3 comentaris:
Ara ens hem donat ala poesia.!!! jeje
quines ganes que agafen d'anar-hi!
endavant amb el blog, que pinta molt bé!
Hostalric fa honor a la teva poesia.
Publica un comentari a l'entrada