EL PAPER MONEDA CATALÀ 1936/1939

El decret del 21 de setembre del 1936 firmat per el president de la Generalitat Lluís Companys i el Conseller d’economia i serveis públics i interí de finances Josep Tarradellas. Donaven permís per facilitar la disponibilitat d’efectiu en la circulació de moneda i és disposaven a l’emissió de bitllets de curs obligatori a Catalunya per l’ import de 20.000.000 de pessetes.

Aquets bitllets serien de les següents series, un milió de bitllets de 10 pessetes, un milió de bitllets de 5 pessetes i dos milions de bitllets de 2’50 pessetes.
Totes aquestes emissions tenien una garantia directa que estava constituïda per la revaloració dels estocs d’or i pel tresor procedent de les apropiacions efectuades com a conseqüència del moviment insurreccional.

Considerem que el paper moneda català, que va ser esmés per un govern autènticament català i també per està escrits amb la nostre llengua, és el mes genuí de tots.
Des de la guerra del francès (1808-1814) fins a principis del 1938 a Catalunya s’havien emès o bé en bitllets,obligacions,cèdules i certificats emesos pels bancs provincians catalans com el de Barcelona, Reus,Tarragona,Tortosa. I creiem que aquests no els podem considerar genuïns per que no han sigut fets per un govern català i tampoc han segut fets en català.

Però també fem un petit recordatori que des de el naixement de Catalunya sempre ha disposat del seu propi sistema monetari que han segut les monedes de metall.

POESIA A HOSTALRIC

Sembla el puig un pa d'or: el sol amb sa polsina

fa el miracle,baixant sa rossa cabellera

fins als basàltics troncs posats en restallera

pilans ont deixa el temps l'esmalt de sa patina.

La vista un arreplec de cases endavina,

que un muradal runós defensa a sa manera.

Al cim. un dur castell aguaita, estesa fera,

esfinx prompte a llargar la grapa lleonina.

El poble hi es, guarnit de torres marletades;

dels seus estrets carrers, qui sab quantes vegades

ferrenys conqueridors han trepitjat les lloces;

mes Hostalrich no ha mort.Caiguda sa grandesa,

per a oferi a la pau tresors de gentilesa

obra al vell mur balcons atapaïts de roses.

Pere Riera i Riquer

EL MONESTIR DE SANT PERE DE CASSERRES

Un dels monuments més importants de l’arquitectura romànica catalana

Aquest monestir és l’únic de l’ordre benedictí a Osona. Fou construït per la comtessa Ermetruit, quan a l’any 1006 comprà el domini alodial de Casserres al comte Ramon Borrell de Barcelona, amb l’ intenció de construir-hi un monestir dedicat a sant Pere. I una de les seves últimes noticies va ser arran d’expulsió decretada per el rei Carles III el 1767.

L’any 1991 el va adquirir el Consell Comarcal d’ Osona amb la finalitat de portar a terme, juntament amb la Generalitat de Catalunya, de portar a terme la restauració del monestir durant els anys 1994 i 1998.

QUE POTS VEURE?

El monestir alberga una exposició de caràcter permanent on s’interpreta la vida dels monjos a Casserres, mitjançant la recreació de les sales que han conservat la mateixa disposició al llarg dels segles, així com un audiovisual on s’explica la llegenda, la història i el procés de construcció del conjunt monàstic.

(Informació obtinguda del tríptic)


OPINIÓ PERSONAL

Crec que des de el meu entendre el lloc on estat situat el monestir és espectacular, idíl·lic i també confraternitza amb el seu entorn.

Des de el punt de vista arquitectònic, han fet una reconstrucció excel·lent i conservant el monestir tal com era abans i utilitzant els materials moderns el menys possible i mantenint aquell encant de pau i tranquil·litat.
La part museística també la podem considerar sorprenent que em pocs recursos econòmics han fet una exposició molt entenedora de tal com s’havia viscut en un monestir d’època medieval.

Una recomanació, si teniu temps aneu-hi i gaudiu del lloc.

SOBRE EL CASTELL DE SANT FERRAN DE FIGUERES

El bé d'interès cultural més gran de Catalunya i la fortalesa més extensa d'Europa.En l'actualitat el castell de Sant Ferran de Figueres és propietat de l'Estat Espanyol,esta inscrit al Ministeri de defensa i és titular de l'exèrcit de terra. Molts ciutatdans de qualsevol racó de Catalunya i de l'Estat li va tocar fer el servei militar al castell de Figueres. El Castell està integrat en el comandament de la regió militar Pirenaica i sota la responsabilitat de la brigada d'infanteria lleugera Urgel IV, ubicada a la Base General Álvares de Castro de sant Climent Sescebes, a l'alt Empordà.

El 1746 pujava al tron d'Espanya al tron d'Espanya Ferran VI de Borbó.Al cap de 7 anys al 1753 es col.loca la primera pedra i al 1759 mor Ferran VI sense haver tingut ocasió de conèixer la que, portant el seu nom, passaria a ser la fortalesa més gran d'Europa.

Construït seguint el projecte de l'enginyer militar Juan Martín Zermeño, el castell de Sant Ferran ocupa una superfície de 320.000metres quadrats i té un perimetre de 3.125 metres. Les seves extraordinàries dimensions fan d'ell un recinte militar dels més grossos d'Europa.

Un dels fets més importants històricament parlant que tés és durant la Guerra del Francès 1808-1814. Al calabós de Sant Ferran hi van mantenir reclòs fins fins a la seva mort el General Alvares de Castro defensor de Girona.

EL QUE PER PRIMER COP VISITA

Aquest conjunt militar de l'Alt Empordà queda sorprès de com podrien viure construir aquelles impresionants fortaleses al segle XVIII.

Té un seguit d'ofertes culturals per poder visitar-lo, tot tipus d'excursions per les entranyes d'aquets montre militar. Però nosaltres destacarem la més espectacular de totes elles, el recorregut amb cotxes tot terreny per dins el fossat i aturar-se en lllocs curiosos com les contra-mines, que s'utilitzaven per escoltatr si els enemcis venien excavant galeries, el revelli que era una defensa exterior, les troneres que s'utilitzaven per poder disparar els canons i la part més espectacular de la visita, la cisterna d'aigua que servia per donar de beure a tota la tropa, els cavalls i el més important per refredar els canons. Però havent acabat aquets temps de guerra s'utilitza per donar voltes per l'interior amb una barca que tenen lligada a l'entrada de l'amarrador.